RECULLS DE PREMSA AN-KI
Núria Juanico Llumà - Diari Ara
L'espectacle sensorial més sorprenent per veure en família
'An-Ki', de Cia. Ortiga, és una experiència amb tots els sentits que convida a estimar els arbres i a defensar-los
L'espectacle s'ha acabat, però n'hi ha que volen repetir. "Vull tornar a la cabina del gegant!", exclama un nen que s'ha passat tota l'estona bocabadat, mentre els pares l'empenyen cap a fora. Els petits s'ho han passat pipa, però els grans també. "És una de les obres de teatre més boniques que he vist", comenta una altra espectadora a la seva acompanyant, just després d'una de les funcions fetes a Banyoles. An-Ki, de Cia. Ortiga, és una peça teatral que trenca amb les convencions del gènere, juga amb els sentits dels espectadors i els capbussa en un univers fet de vaixells que s'emporten els arbres i d'una nena, l'Adja, que intenta salvar-los. El públic hi entra a través d'una carpa que la companyia va instal·lar a la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles a principis de març i que es desplegarà a Igualada del 30 de març al 2 d'abril dins de la Mostra, la fira d'espectacles infantils i juvenils.
Andreu Gomila - Temps Arts
Les històries
03 abr. 2023
" Explicar una bona història, amb els recursos que facin falta, és l’objectiu de qualsevol companyia que es dediqui al teatre, tant si és belga i passa pel Lliure com si és de Banyoles i la trobem a la Mostra d’Igualada.
Si ‘Hamlet’ continua fent-se 400 anys després que Shakespeare l’escrivís és, sobretot, perquè explica una bona història. Tèrbola, criminal, boja, el que vulguin. A més, hi tenim una poètica sublim. El mateix podem dir d”Oncle Vània’ o de ‘Hedda Gabler’. Qualsevol dramaturg aspira a escriure obres bones i una companyia que accepta el repte de portar a escena qualsevol cosa és perquè té la necessitat d’explicar-la. I això val tant per al teatre en majúscules, el que s’exhibeix a grans sales, com el que es fa al carrer o en una carpa de circ.
Molt sovint mirem, els que ens dediquem al teatre per a adults, les produccions per a infants i joves com un gènere menor o com un art menys exigent. Després vas a la Mostra d’Igualada i et topes amb una de les peces més brillants que has vist en el que portem d’any i caus de la cadira: ‘An-ki’, de la companyia Ortiga. Una història trista, immersiva, pensada per a criatures de més de 6 anys, que ens capbussa en un món de conte i que alhora no s’allunya ni un mil·límetre de les grans preocupacions del nostre temps.
La companyia Ortiga fa servir titelles i objectes per fer ‘An-ki’.
‘An-ki’ és una peça per a vint espectadors, on es barreja el teatre de titelles, el d’objectes i el visual. Ortiga et narra la vida d’una nena que viu feliç a la natura fins que arriben uns gegants que arrabassen arbres. Veurem què passa abans i què ocorre després. Ens mourem per diferents espais de la carpa, ens sorprendrem, fins i tot riurem. El millor és que la història t’agafa pel coll des del primer moment. Vols saber qui és ella, l’Adja, d’on venen els gegants, què succeirà. Els de Banyoles et porten de la mà i, si cal, l’acaronen.
Ortiga ha construït un espectacle tristament bell que no només fascina la canalla, sinó que també convenç els grans. Sempre he pensat que, quan una peça creada per a tots els públics és bona de veritat, no només agrada els petits, sinó també els grans. Recordo perfectament la filera de nens i nenes bocabadats observant, al Mercat de les Flors, la simfonia de bosses de plàstic ballant a ‘L’après-midi d’un foehn’ de la companyia Non Nova de Phia Ménard. I els adults que badaven la boca igualment. Fins i tot aquí hi havia una bona història.
A Europa, fa molts anys que les primeres espases del continent aixequen espectacles per a infants i joves. David Lescot o Tiago Rodrigues n’han fet. I aquí, pràcticament només s’hi han posat Agrupación Señor Serrano i El Conde de Torrefiel. Amb un llenguatge marca de la casa, contemporani, sense pensar que els petits són idiotes capaços d’empassar-se qualsevol cosa. La grandesa d”An-ki’ té a veure amb això, en un cert arrelament al món, en uns elements comuns, en unes pors compartides.
‘Kingdom’, d’Anne-Cécile Vandalem, té molt a veure amb ‘An-ki’. Totes dues són una tragèdia i parlen d’una catàstrofe. L’única diferència es troba en les dimensions."
Oriol Puig Taulé - Núvol
Una Mostra eixerida i reeixida
Crònica de tres dies a la Mostra Igualada, la fira d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya
"Vaig tenir la sort (gràcies, Clara!) de poder entrar a la carpa de la companyia Ortiga, on vaig veure An-ki, el que per mi va ser el millor espectacle d’aquesta Mostra. I no dec anar pas massa equivocat, perquè a la darrera Fira de Titelles de Lleida aquest muntatge va ser guardonat amb quatre premis.
Al final de tot, la companyia ens va demanar molt educadament que no expliquéssim res del que havíem vist, i servidor de vostès és molt obedient. Només diré que es tracta d’un espectacle-experiència, un viatge sensorial en què coneixerem la història de l’Adja, i una de les vivències escèniques més boniques que he viscut darrerament.
Titelles, objectes, ombres i andròmines de tota mena conviuen en una proposta amb mil i un detalls on tot està cuidat amb moltíssima cura. No es perdin An-ki si passa a prop de casa seva. Per la reacció d’alguns programadors presents al meu passi, em sembla que en sentirem a parlar. I a la Júlia, amb cinc anys acabats de fer, també li va agradar molt."
https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/dansa/una-mostra-eixerida-i-reeixida-313921
Dani Chicano - Escena Familiar
El poder de les històries
"En qualsevol fira o mostra hi ha aquell espectacle que t’emociona, que et meravella. En el meu cas vaig tard, ja que porta uns quants mesos de rodatge i va conquerir tots els premis haguts i per haver ara fa gairebé un any en la Fira de Titelles de Lleida, però l’espectacle An-Ki, de la companyia banyolina Ortiga, és d’aquells que no s’obliden. Es tracta d’una experiència teatral immersiva en que tot està mesurat al detall i de la qual no convé descobrir-ne gaire cosa, només que en el rerefons de la història hi ha la desforestació i les seves conseqüències per a la humanitat, però la manera d’explicar-la és d’una poesia i una força visual meravelloses, fins el punt que, durant una hora, infants i adults només viuen per seguir les aventures de l’Adja i l’An-Ki, protagonistes d’aquesta història a través del gest, la manipulació de titelles i objectes, la llum i la recreació d’ambients sonors. Dins una vela hi cap un món que paga la pena visitar."
https://www.escenafamiliar.cat/categoria/reportatges/
Preciós conte a cau d'orella
per Jordi Bordes Recomana.cat
An-ki predisposa des de l'espera. A mitja veu, arriben les indicacions per moure's dins de la carpa. Una tènue campana dóna el tret de sortida. A les fosques, s'inicia un trajecte des de les línies de la mà. Què té les ressegueixin suaument amb els dits hi afegeix un intens aroma.
Som a dins perquè ens expliquin una història trepidant de la que no es pot desvetllar res. Es tracta d'un combat entre David i Goliat. D'ambició vs respecte. D'homes usurpadors i nenes que abracen. Ressegueix el coratge de Chipko. Pel passatge, en clau de teatre dels sentits, la vista cedeix protagonisme a l'oïda i el tacte. Els passatges van tenyits d'aventura, d'intriga, que diverteix la canalla i commou els adults. La peça explicada com si fos la primera vegada que s'asseuen a la vora del foc té una notable coordinació que succeeix des de l'invisible.
Absorts pel llampegueig i el crepitar de la flama, les ombres càlides envaeixen l'espai on respira un grup de semidesconeguts arraulits, per no perdre's el fil de la trama. Al quadre del costat, el reflex al vidre permet imaginar deserts, tempestes, plors i petons des de la intimitat i el secret. La peripècia té vida a l'exterior al passi de les 19h de la Mostra d'Igualada: un feix d'ocells descansen en les branques d'un arbre mentre el sol declina. El passatge d'An-ki ha ensenyat a valorar cada arbre que travessem pel camí. Hi ha llavors que plantar. Com en jardí de Marga Socias la Natura té aire d'entranyable contraban. Desobediència com aquesta al capitalisme voraç empeny a confiar en la civilització.
Xosé Vidal - Titiresante.es
EL UNIVERSO DE LA CÍA ORTIGA
An-ki es el nombre del nuevo espectáculo de la compañía de teatro Ortiga que se estrenó durante la Fira de Titelles de Lleida. Cia. Ortiga es un proyecto artístico afincado en Banyoles que aúna lo social con el ecologismo y del que salen numerosos talleres y acciones artísticas para elevar la conciencia de la sociedad sobre el problema de la degradación de los territorios y la restauración de los ecosistemas.
Foto compañía
El proceso creativo fue largo y, preguntado sobre el mismo, nos contó Guillem que “Hemos estado en residencia artística dentro de un monasterio, durante un año, y después otro año en el Convento de Pontós, donde hay un proyecto cultural llevado a cabo por la asociación Mutte”.
En el interior de una carpa convertida en laberinto y con diversas estancias que albergan diferentes instalaciones, los cinco intérpretes, codirectores y productores del espectáculo, Ingrid Codina, Guillem Geronès, Clara Centenera, Marc Selles i Michael Lecuyer, proponen un juego inmersivo donde tú no sólo escuchas y miras, sino que también te mueves, tocas y sientes y padeces. An-Ki aúna teatro del objeto, de la máscara y de figuras animadas. También es un teatro de las emociones, expresadas a través de las acciones con esos objetos que contienen la memoria del mundo, de un mundo que desaparece.
Foto compañía
A nivel emocional cuenta Guillem que “Una de las frases que más marcaron la obra fue la de una mujer siriana, que vivía en Argentina y decidió volver a Siria durante la guerra, porque dice que si todo el mundo se va quien va a cuidar de la tierra que los ha visto nacer”.
An-ki te sumerge en ese ambiente desolador y sufres con lo que te muestran los personajes que transitan por el espacio casi como “chamanes”, con lo que expresan las imágenes que giran en torno a la degradación del medio ambiente y también con la visión del incierto futuro que nos depara esa destrucción.
Foto compañía
An-ki está dirigido principalmente a grupos reducidos de escolares. Señala Guillem que “Para que una experiencia enraíce dentro de la persona, depende de la intimidad y de la escucha, por eso la propuesta es con tan pocos espectadores. Nuestro objetivo es cuidar y escuchar a cada persona que entra a vivir la experiencia, y que salga con una semillita dentro. Es prácticamente imposible generar esto con grupos grandes, o requeriríamos de grandes infraestructuras y mucho equipo, por eso hemos optado por un público reducido”.
Y a ese público reducido An-ki les propone también esperanza, amor y trabajo. Trabajo para cuidar del planeta, proteger el territorio y preservar la diversidad. Trabajar durante tres años para preparar este intenso y provocador espectáculo, “vital para despertar una conciencia ambiental y social que es uno de los objetivos que tenemos como compañía”. Una obra que remueve el espíritu y en la que te ves como constructor a la vez que destructor. Un enano que por veces se convierte en el gigante que todo lo arrasa.
An-ki significa UNIVERSO.